 |
|
Els Derviches Ballarins, els increibles desconeguts
|
Ahir vaig tindre l’oportunitat de veure per primer
cop una ceremonia del Derviches Ballarins i va ser una cosa realment
única. Abans d’entrar al Tekke ,Fatih (Monastir en turc) et tens que
treure les sabates com a tots els llocs sagrats de la cultura
musulmana. Desprès ens van passar a una sala on hi havia persones
devotes xerrant de les seves coses mentre prenien el tradicional te
turc que mai pot faltar. Hi erem tots aseguts als coixins situats al
terra al costat de les parets esperant la darrera oració del dia
que es va fer a les 9:18 p.m. En el moment mateix que va acabar,
varen comenár a vindre decenes de persones a dintre de la sala on
hi erem y una altre sala al costat d’aquesta, on els derviches fan
la seva dansa, es va omplir de devots. Tots ells varen començar a
fer les seves plegàries a Déu posant-se de genolls y
balancejant-se cap endavant fins tocar amb el front el terra. Aixa
unes quentes vegades i de nou en peus. Aquesta operació la feien
tots els allà presents, tant joves com vells i jo mirant amb ASOMBRO com tots hi eren colocats en files perfectament
definides i deixant un respectuòs espai per que la persona de
devant pogués pregar sense cap MENA de obstacle
Tot va acabar amb el final de la música ´els Derviches
sortint de la sala. Una cosa que també em va cridar l’atenció es
que les dones eren situades a la part superior com a les mesquites,
sempre separades dels homes i seguint amb el mateix rigor el son de
la música i les pregaries que allà s’estaven donant.
Si es vol viure una experiencia única, diferent a totes les
que es poden haver viscut, no hi ha cap duote que són els Derviches
Ballarins una de les més importants.
A Les Arts Turcs porten anys oferint la posibilitat de viure
aquesta oportunitat i són cada cop més les persones que volen
quelcom diferent que no nomès una visita a Istanbul per veure
monuments i que els guies et parlin de l’història. En aquesta
ocasió seràs tu el protagonista de la teva pròpia experiencia i
els teus sentiments seràn els que et facin de guia. Per a més
informació poden visitar la pàgina web de www.lesartsturcs.com
o trucar al telèfon 90 (212) 511 75 56 -
90 (212) 520 77 43 info@istanbullife.org
on se li atendrà en català per un servidor i on
trobarà tot respecte els Derviches, Aixa com el més gran ventall
de productes genuinament turcs.
Si
vols una petita demostració dels Derviches, descarrega el nostre
video mostra que podràs trobar Mevlevi
La sema Los mevlevies,mevlana Celalettin Rumi las ceremonias sufies,dervish
tekke de los dervishes danzantes divan edebiyati muzesi galata
mevlevihanesi.es posible asistir a un espectaculo de derviches danzantes cada lunes noches.concierto de musica sufi
|
Istanbul Life.Org : Ishak Pasa Caddesi No: 6 Sultanahmet / ISTANBUL - TURKEY
Tel : + 90 (212) 638 12 15 Fax : + 90 (212) 638 76 06 - 638 12 15 E-mail : info@istanbullife.org
Copyright © 2000 Istanbul Life ORG. All rights reserved. Design by SENGULER TOURISM
.
Desprès d’aquesta pregaria, ens passaren a la sala a on els
Derviches fan la dansa. Allà ens van separar els homes de les
dones. Els homes a l’esquerra i les dones a la dreta. Tots els
devots es van ficar dintre de la sala i inclòs fora d’ella per
que hi estava plena de gom a gom, el que feia que l’experiència
la visquessim més si cap i Aixa es produis una inmersió total de
la ceremonia que s’estava efectuant. De genolls, esperant a que el
Sheych (Amo) fes acte de pesencia per oferir l’oració. Quan va
entrar a la sala tothom es va posar en peus per rebre’l i es a
llavorens quan va començar la verdadera ceremçonia que tant havia
ansiat veure-la. En aquell moment la música va començar a sonar.
Els sons de la flauta Nay (original de Turquia), els timbals i els
platells creaven un entorn verdaderament fascinador. Tanmateix anaba
passant el temps, els cantics i les oracions dels allà presents
anaven sent cada cop més ràpides. Els timbals anaven sonant fins
que al final el grup de Derviches van entrar a la sala a on ens
trovavem. Vestits amb una túnica negra y el barret caracteristic,
es van quedar d’en peus devant de nosaltres. UFF!! Allò va ser
esgarrifós. De seguida es van posar de genolls y començaren a
pregar algunes parts del Corà. Novament la música va tornar a
sonar més foro i més ràpid, Aixa que els Derviches es van
aixecar, es van treure la túnica i de un en un van començar a
donar voltes sense parar amb els braços en creu. La sombologia
d’aquest fet segons diuen es que entren en un estat de trance en
el que amb la palma de la mà Ezquerra mirant cap amunt van rebent
l’energia de Déu i amb la dreta mirant cap avall i una mica cap
enrera van canalitzan aquesta energia cap els allà presents. Tot
això sucedía mentres els demés devots cantaven i pregaven, sense
que cap d’ells gires el cap per mirar als Derviches. Estaven
profundament concentrats. Desprès de moles minuts ballant donant
voltes, s’anaven seient i novament a ballar. El punt més
impactant per a mi va ser quan els Derviches estaven ballant mentres
absolutament tots els presents balancejaven els seus caps al ritme
de la música i fent un soroll amb les seves bques que et deixava
sense respiració. Tenia una sensació molt extrañilla en aquell
moment per que podies sentir aquelles veus adintre del teu cap i amb
els Derviches devant teu… UFF!! ¡Quina pasada! Allò era con màgia.